Indefensió de la comunitat

En aquest cas, una comunitat de propietaris es va trobar amb una sentència contra ella sense haver pogut defensar-se davant els tribunals. Per què va passar això? Resulta que la part que va demandar la comunitat no va proporcionar correctament la seva adreça, encara que tenia els mitjans per fer-ho, com el del president o el de l'administració de la finca. Incapaç de localitzar la comunitat, el tribunal va optar per notificar-los mitjançant edictes, és a dir, mitjançant la publicació de l'avís en el taulell del jutjat, que normalment es fa només quan no hi ha cap altra manera de trobar el demandat.

El Tribunal Suprem (TS) ha dit que això no és suficient: abans de recórrer als edictes, s'han d'esgotar totes les vies raonables per localitzar la persona o entitat demandada. En aquest cas, la demandant no va actuar amb la diligència necessària, tot i que no es va acreditar que ho fes amb mala intenció. Simplement no va complir bé amb la seva obligació d'identificar la comunitat, la qual cosa va provocar que no conegués el procés i no pogués defensar-se.

Quan la comunitat es va assabentar de la sentència, va actuar ràpidament per intentar defensar-se i va apel·lar per la via legal. El Tribunal Suprem li ha donat la raó, anul·lant la sentència original i permetent que la comunitat es defensi en condicions justes. En definitiva, el dret a ser informat i a defensar-se en un judici és fonamental, i no es pot saltar a la lleugera.